divendres, 17 d’octubre del 2008

5/10 - Glasgow and sun

Ara mateix, ja no puc més. M’estic assegut amb una pinta de sidra a la mà, en un pub prop de Central Station, descansant i esperant que arribi en Dani. No he parat de caminar en tot el dia. Des de les onze, que m’he acomiadat d’en Philippe a l’hostal, fins ara, que són quasi les set, he recorregut la ciutat varies vegades. I m’ha agradat bastant.
Glasgow és més bonica del que m’esperava. A les onze d’un diumenge semblava una ciutat deserta. Només el so de les gaites i tambors m’han fet canviar la trajectòria quan passava per Buchanan Street. Tres xavals vestits d’escocesos interpretant diferents cançons i omplint l’ambient d’una ciutat encara dormida.
A mesura que avançava per George Place, Queen Street Argyl Street, descobrint l’ajuntament, alguns museus, places i mercats, la ciutat ha anat omplint-se.
He pujat fins a la catedral, que és la zona més antiga de Glasgow. Una bonica i curiosa catedral construïda en dos mòduls, nau d’accés i cor, i aquesta zona encara construïda en dos nivells diferents, la cripta inferior amb la tomba del Sant Mungus i la capella superior. No acabo de veure-li el sentit a tanta separació, doncs limiten molt la capacitat d’assistents capaços d’observar les misses. A veure si el meu cosí arriba amb la guia i m’ho miro.
Al costat de la catedral queda en peus una de les 32 cases que hi havia antigament en la zona. La casa del canonge de Glasgow, que l’han mantingut molt bé i es poden veure diferents elements d’èpoques passades, amb molta història. Tot el conjunt és fascinant, sobretot ara que m’he llegit Els pilars de la Terra i estic a mitges d’Un món sense fi. Et transportes fàcilment a l’edat mitjana i revius certs passatges llegits.
De tornada al centre he passat de nou per l’animat carrer Buchanan. Hi havia una gentada de por, animada per músics de carrer i els nanos de la gaita que continuaven allí. Una hora més tard ja no he pogut més i aquí estic esperant en Dani, amb una Magners a la mà.
Minuts més tard, no m’aguanto despert. En Dani que no arriba i jo rebentat, me’n torno a l’hostal a esperar-lo estirat. Em desperta que ja està arribant, que les vies del tren segueixen en mal estat i que ha hagut de canviar a un autobús.
Arribat ell, passem per l’hostal, el pub i petit passeig nocturn pel centre. Així veurà una mica de la ciutat, que demà marxarem cap al nord. Decidim visitar el Llac Lommond, Glencoe i Fort Williams. Després l’illa de Skye, Inverness i el llac Ness, el castell de Stirling, divendres Edimburg i dissabte l’illa d’Arran. No és ben bé el que jo tenia pensat fer. Tampoc ell. Hem arribat a una espècie de compromís que demà acabarem de confirmar amb la visita a l’oficina de turisme. Comença el tour d’Escòcia.


------

Ahora ya no puedo más. Estoy sentado con una pinta de sidra en la mano, en un pub cerca de Central Station, descansan- do y esperando que llegue Dani. No he parado de andar en todo el día. Desde las once, que me he despedido de Philippe en el hostal, hasta ahora, que son casi las siete, he recorrido la ciudad varías veces. Y me ha gustado bastante.
Glasgow es más bonita de lo que me esperaba. A las once de un domingo parecía una ciudad desierta. Sólo el sonido de las gaitas y tambores me han hecho cambiar la trayectoria cuando pasaba por Buchanan Street. Tres chavales vestidos de escoceses interpretando diferentes canciones y llenando el ambiente de una ciudad todavía dormida.
A medida que avanzaba por George Place, Queen Street Argyl Street, descubriendo el ayuntamiento, algunos museos, plazas y mercados, la ciudad ha ido llenándose.
He subido hasta la catedral, que es la zona más antigua de Glasgow. Una bonita y curiosa catedral construida en dos módulos, nave de acceso y coro, y esta zona todavía construida en dos niveles diferentes, la cripta inferior con la tumba del San Mungus y la capilla superior. No acabo de entender el sentido a tanta separación, pues limitan mucho la capacidad de asistentes capaces de observar las misas. A ver si mi primo llega con la guía y me lo miro.
Al lado de la catedral queda en pie una de las 32 casas que había antiguamente en la zona. La casa del canónigo de Glasgow, que la han mantenido muy bien y se pueden ver diferentes elementos de épocas pasadas, con mucha historia. Todo el conjunto es fascinante, sobre todo ahora que me he leído Los pilares de la Tierra y estoy a medias de Un mundo sin fin. Te transportas fácilmente a la edad media y revives ciertos pasajes leídos.
De vuelta al centro he pasado de nuevo por la animada calle Buchanan. Había un gentío de miedo, animada por músicos de calle y los muchachos de la gaita que continuaban allí. Una hora más tarde ya no he podido más y aquí estoy esperando a Dani, con una Magners en la mano.
Minutos más tarde, no me tengo en pie. No aguanto despierto. Dani que no llega y yo reventado, me vuelvo al hostal a esperarlo tumbado. Me despierta que ya está llegando, que las vías del tren siguen en mal estado y que ha tenido que tomar un autobús.
Llegado él, pasamos por el hostal, el pub y un pequeño paseo nocturno por el centro. Así verá un poco de la ciudad, que mañana nos marcharemos hacia el norte. Decidimos visitar el Lago Lommond, Glencoe y Fort Williams. Después la isla de Skye, Inverness y el lago Ness, el castillo de Stirling, el viernes Edimburgo y sábado la isla de Arran. No es exactamente lo que yo tenía pensado hacer. Tampoco él. Hemos llegado a una especie de compromiso que mañana acabaremos de confirmar con la visita a la oficina de turismo. Empieza el tour de Escocia.