divendres, 17 d’octubre del 2008

4/10 - Let's go to Scotland

L’edat i l’experiència em porta a Porte Maillot molt més d’hora del recomanat. Avui vaig cap a Escòcia amb Ryanair.
El fet que en Dani no arribi fins demà per la tarda em dóna un dia de lliures activitats. Pensava anar cap a Glasgow i esperar-lo allí, però m’han dit que la ciutat no és res de l’altre món. També m’han recomanat amb entusiasme l’illa d’Arran, no gaire lluny de l’aeroport de Prestwick, així que em sembla que passaré el dia allí.
O potser no! M’acaben d’informar que degut a la pluja, les vies del tren estan negades d’aigua i aquest no circula cap a Ardrossian, on hi ha el port des d’on surt el ferry, que degut al fort vent tampoc no funciona avui. Comencem bé! Agafo el bus cap a Glasgow.
En el bus he conegut l’Andréanne, una nana canadenca que ha viatjat des de París amb mi i que està iniciant un viatge europeu. Acabem en el mateix hostal, l’Eurohostel, on coneixem més gent: en Philippe de Suïssa, la Sandra i l’Ana de Malaga i una noia russa que ve de Florida.
Les primeres cerveses cauen en el pub de l’hostal per continuar-les després rondant per Glasgow. La vida nocturna sembla ser molt activa, tal i com se’ns havia anunciat. Cal fer menció especial als toixonets escocesos; noies d’entre 21 i 30 anys, que tot i no tenir una figura esvelta es vesteixen, sense complexes, amb modelets molt atrevits, d’allò més arreglades i que, per mantenir l’elegància, passen més fred que ningú.
Acabem el dia d’hora. Porto tota la setmana sense dormir gaire i a més el restaurant hindú al que en Juli ens dugué ahir a París a causat molts estralls. Ara toca descansar i demà visita a la ciutat, que no em sembla tan lletja.

------

La edad y la experiencia me lleva a Porte Maillot mucho más temprano de lo recomendado. Hoy me voy a Escocia con Ryanair.
Como Dani no llegua hasta mañana por la tarde, tengo un día de actividades libres. Pensaba ir hacia Glasgow y esperarlo allí, pero me han dicho que la ciudad no tiene nada de especial. También me han recomendado con entusiasmo la isla de Arran, no muy lejos del aeropuerto de Prestwick, así que me parece que pasaré el día allí.
O quizás no! Me acaban de informar que debido a la lluvia, las vías del tren están anegadas de agua y éste no circula hacia Ardrossian, donde está el puerto desde donde sale el ferry, que debido al fuerte viento tampoco funciona hoy. Empezamos bien! Tomo el bus hacia Glasgow.
En el bus he conocido Andréanne, una chica canadiense que ha viajado desde París conmigo y que está iniciando un viaje europeo. Acabamos en el mismo hostal, el Eurohostel, donde conocemos a más gente: Philippe de Suiza, Sandra y Ana de Malaga y una chica rusa que viene de Florida.
Las primeras cervezas las tomamos en el pub del hostal para continuarlas después rondando por Glasgow. La vida nocturna parece ser muy activa, tal como se nos había anunciado. Hay que hacer mención especial a las “toixonets” escocesas; chicas de entre 21 y 30 años, que a pesar de no tener una figura esbelta se visten, sin complejos, con modelitos muy atrevidos, van de lo más arregladas y que, para mantener la elegancia, pasan más frío que nadie.
Acabamos el día temprano. Llevo toda la semana sin dormir mucho y además el restaurante hindú al que Juli nos llevó ayer en París a causado muchos estragos. Ahora toca descansar y mañana visita a la ciudad, que no me parece tan fea.