divendres, 17 d’octubre del 2008

11/10 - Illa d'Arran. La meravellosa petita Escòcia.

Les cinc i nosaltres ja estem dempeus. Quines vacances més relaxades! Però contents que estem que ens n’anem d’aventura a l’illa d’Arran. Diuen que és l’Escòcia en miniatura perquè s’hi pot trobar una mica de tot el que hi ha pel país.
El tren surt a dos quarts de set de l’estació central en direcció a Glasgow Queen Street, mentre anem veient que el dia despunta. Un cop a Glasgow hem d’anar d’una estació a l’altre, doncs el tren cap a Ardrossian surt de Glasgow Central. El dia es veu magnífic i fem el curt trajecte a peu.
Un cop al moll d’Ardrossian prenem el ferry cap a Brodick, capital de l’illa. A les onze hem arribat al destí i estem llogant el cotxe que ens permetrà donar la volta a l’illa. Primera parada, Whiting bay.
Emprenem una caminada de tres milles que ens fa passar pel mig d’un humit bosc amb màgiques visions i ambient èlfic fins arribar a les cascades del Glenashdale, on podem recrear-nos la vista. Un saltant d’aigua sempre és un espectacle meravellós.
Caminar entre tants arbres, per camins plens d’aigua, amb el so de la naturalesa que m’envolta, ple d’imatges bucòliques que es van gravant intensament en la memòria i que apareixeran en els moments necessaris... Que agradable tot plegat. Hauria de fer-ho més sovint.
Passada la cascada continuem amb les meravelles. Ens trobem les restes d’una antiga construcció de l’edat del ferro. Encara més màgia abans de tornar al cotxe per continuar amb la segona etapa del viatge, trobar una granja on apreciar les vaques peludes dels Highlands.
La granja no la trobem. Anem avançant kilòmetres i no hi ha cap senyalització, com tampoc trobem la senyal dels cercles de roques de Machrie, la tercera etapa. No sembla que tinguin gaire intenció de potenciar el turisme a l’illa, ni afavorir els visitants.
La senyal fa temps que va caure al terra i allí es va quedar. Jo ja ho anava a donar per perdut també però, gràcies a l’insistència d’en Dani, preguntem en una tenda no gaire lluny d’on ens trobem i la simpàtica venedora ens ho indica.
Una nova passejada entre camps i més camps verds, plens d’ovelles, ens porten als impressionants cercles. Sis cercles de pedres de més de 3.000 anys d’antiguitat, clavades en la terra de manera ritual... És curiós veure com certes tradicions es respecten d’una regió a una altra i que aquestes “màgiques” construccions continuen mantenint-se de peu tants anys després. També és interessant la comparació entre les diferents construccions megalítiques que he anat veient al llarg dels meus viatges, com les Navetes i les Taules de Menorca, els Dolmens i Menhirs francesos, els Nuraghis de Sardenya, les tombes circulars d’Irlanda... Ho trobo magnífic!
Ja són les cinc i a les set hem de tornar el cotxe i agafar el ferry de tornada. Ens haurem d’afanyar per completar la volta a l’illa.
Etapa quarta, les runes de Lochranza. De camí, però, comencem a entendre el concepte de “Petita Escòcia”. Hem passat d’una vegetació densa i verda en la part sud-est, a grans camps verds plens d’ovelles o jugadors de golf en el sud-oest. Imponents muntanyes amb un cim erosionat i suau en el centre de l’illa i més agrest en el nord, amb desenes de torrents baixant ben carregats. Boscos de verds arbres en l’est, arbustos i falgueres roges a l’oest.
Finalment hem vist les vedelles peludes. I cérvols i tot! La guia ja ho deia, una amiga també m’ho havia comentat, però no em podia creure que els trobaríem menjant en la platja, just davant de les runes de Lochranza, castell que va inspirar Hergé a “Tintin i l’illa negra”.
Continuem la carrera contra el rellotge per ser a les set a port. El silenci es fa entre nosaltres mentre descendim l’illa entre muntanyes, boscos, torrents, cérvols, ovelles,... I pensar que fa 300, 400 o 500 anys tot devia ser així. Res no deu haver canviat!
La guia també diu que al golf de Brodick s’hi poden veure foques i pensem que això ja és exagerar... Però no, allí estan. Ens queden 20 minuts per les set, però ens hem de parar a mirar-les i fer fotos. Quin viatge més sorprenent!
Arribem justos per tornar el cotxe i muntar al ferry de tornada. No volíem quedar-nos a l’illa a dormir i que un hipotètic canvi de temps ens deixés isolats l’endemà, sense poder creuar i anar a l’aeroport.
Tornem a instal.lar-nos en un B&B i tornem a tancar un restaurant a Escòcia. Aquesta gent deixa de servir sopars molt d’hora. El dia ha sigut llarg i cansat, però ningú ens privarà de la darrera Guinness abans d’anar a dormir... cap allí les onze de la nit.

------

Las cinco y nosotros ya estamos de pie. Qué vacaciones más relajadas! Pero contentos que estamos que nos vamos de aventura a la isla de Arran. Dicen que es la Escocia en miniatura porque se puede encontrar un poco de todo lo que hay en el país.
El tren sale a las seis y media de la estación central en dirección a Glasgow Queen Street, mientras vamos viendo que el día se levanta. Una vez en Glasgow tenemos que ir de una estación a la otra, pues el tren hacia Ardrossian sale de Glasgow Central. El día se ve magnífico y hacemos el corto trayecto a pie.
Una vez en el muelle de Ardrossian tomamos el ferry hacia Brodick, capital de la isla. A las once hemos llegado al destino y estamos alquilando el coche que nos permitirá dar la vuelta en la isla. Primera parada, Whiting bay.
Emprendemos una caminata de tres millas que nos hace pasar por el medio de un húmedo bosque con mágicas visiones y ambiente élfico hasta llegar a las cascadas del Glenashdale, donde podemos recrearnos la vista. Un salto de agua siempre es un espectáculo maravilloso.
Andar entre tantos árboles, por caminos llenos de agua, con el sonido de la naturaleza que me rodea, lleno de imágenes bucólicas que se van grabando intensamente en la memoria y que aparecerán en los momentos necesarios... Que agradable todo. Tendría que hacerlo más a menudo.
Pasada la cascada continuamos con las maravillas. Nos encontramos los restos de una antigua construcción de la edad del hierro. Todavía más magia antes de volver al coche para continuar con la segunda etapa del viaje, encontrar una granja donde apreciar las vacas peludas de los Highlands.
La granja no la encontremos. Vamos avanzando kilómetros y no hay ninguna señalización, como tampoco encontramos la señal de los círculos de rocas de Machrie, la tercera etapa. No parece que tengan mucha intención de potenciar el turismo en la isla, ni favorecer a los visitantes.
La señal hace tiempo que se cayó al suelo y allí se quedó. Yo ya lo iba a dar por perdido también pero, gracias a la insistencia de Dani, preguntamos en una tienda no muy lejos de donde nos encontramos y la simpática vendedora nos lo indica.
Un nuevo paseo entre campos y más campos verdes, llenos de ovejas, nos llevan a los impresionantes círculos. Seis círculos de piedras de más de 3.000 años de antigüedad, clavadas en la tierra de manera ritual... Es curioso ver cómo ciertas tradiciones se respetan de una región a otra y que estas "mágicas" construcciones continúan manteniéndose de pie tantos años después. También es interesante la comparación entre las diferentes construcciones megalíticas que he ido viendo a lo largo de mis viajes, como las Navetes y las Taules de Menorca, los Dolmens y Menhirs franceses, los Nuraghis de Cerdeña, las tumbas circulares de Irlanda... Lo encuentro magnífico!
Ya son las cinco y a las siete tenemos que devolver el coche y coger el ferry de vuelta. Nos tendremos que dar prisa para completar la vuelta en la isla.
Etapa cuarta, las ruinas de Lochranza. De camino, sin embargo, empezamos a entender el concepto de "Pequeña Escocia". Hemos pasado de una vegetación densa y verde en la parte sureste, a grandes campos verdes llenos de ovejas o jugadores de golf en el suroeste. Imponentes montañas con una cima erosionada y suave en el centro de la isla y más agreste en el norte, con decenas de torrentes bajando bien cargados. Bosques de verdes árboles en el este, arbustos y helechos encarnados en el oeste.
Finalmente hemos visto las terneras peludas. Y hasta ciervos! La guía ya lo decía, una amiga también me lo había comentado, pero no me podía creer que los encontraríamos comiendo en la playa, justo ante las ruinas de Lochranza, castillo que inspiró Hergé en "Tintin y la isla negra".
Continuamos la carrera contra el reloj para estar a las siete a puerto. El silencio se hace entre nosotros mientras descendemos la isla entre montañas, bosques, torrentes, ciervos, ovejas... Y pensar que hace 300, 400 o 500 años todo ya debía ser así. Nada debe haber cambiado!
La guía también dice que en el golfo de Brodick se pueden ver focas y pensamos que eso ya es exagerar demasiado. Pero no, allí están. Nos quedan 20 minutos para las siete, pero debemos parar a mirarlas y hacer fotos. Qué viaje más sorprendente!
Llegamos justos para devolver el coche y montar en el ferry de vuelta. No queríamos quedarnos en la isla a dormir y que un hipotético cambio de tiempo nos dejara aislados el día siguiente, sin poder cruzar e ir al aeropuerto.
Volvemos a instalarnos en un B&B y volvemos a cerrar un restaurante en Escocia. Esta gente deja de servir cenas muy temprano. El día ha sido largo y cansado, pero nadie nos privará de la última Guinness antes de ir a dormir... hacia allí las once de la noche.