divendres, 17 d’octubre del 2008

7/10 - Illa de Skye. Pura naturalesa, pura malta

D’hora de matí ja estem dempeus. En els Bed & Breakfast això funciona així. Ahir ens va costar una mica trobar un B&B que s’adaptés a les nostres condicions i vam acabar en aquest, cansats de buscar. Al llevar-nos, però, hem pogut admirar les vistes del port de Portree des de la finestra i això et fa començar el dia de bon humor.
El primer punt de parada, després del copiós esmorzar escocès, són els monòlits d’Old Man of Storr. Ens han promès una caminada de dues hores i, veient que hem llogat el cotxe, potser serà de les úniques que farem. Així que l’hauré d’aprofitar bé.
Ens endinsem ràpidament en la foscor d’un bosc ben atapeït. Continuem entre aiguamolls i prats plens de roques. Seguim un camí sense veure cap tipus d’indicació, sense saber si arribarem on volem. És un dia plujós i ple de boira, que ho transforma tot en fantasmagòric i màgic. Ens hem traslladat de nou a una època on no existeixen els mòbils, els cotxes, res. En qualsevol moment pot aparèixer un ramat d’ovelles o un escocès galopant a cavall.
Amb els primers que ens creuem ens confirmen que seguim el bon camí, però que degut als núvols baixos els monòlits no es poden apreciar. No obstant, pel plaer de caminar entre aquests paratges, continuem endavant i un pressentiment em diu que una clariana se’ns obrirà per que puguem apreciar aquesta meravella de la naturalesa. Intuïm els monòlits i petites ràfegues d’aire ens els acaben de fer visibles. Espectaculars masses de pedra d’uns 40 metres, tallades per l’erosió, les glaciacions i el desglaç conseqüent, s’alcen davant nostre. Correm d’alegria, ens fem fotos i pugem fins a la base per tocar-los i rodejar-los. Quina sensació! Quina pujada! Quin espectacle!
La pluja fina, que ens ha anat acompanyant tot el matí, s’intensifica i ens fa emprendre una baixada ja meditada. Tampoc teníem molt de temps, doncs encara volem veure unes cascades, un castell, una badia i acabar en la destil.leria de l’illa.
Tot i les “presses”, no dubtem a ser conscients d’on som i dels paisatges que ens envolten. Ens adonem del poc temps que dediquem normalment a fer caminades de descoberta i com el temps ens passa sempre tan ràpid. Cal gaudir més del dia a dia; de cada racó; de cada instant.
La següent aturada són les cascades del riu Lealt, on es pot veure les restes d’un antiga destil.leria de whisky il.legal i dels edificis on es tractava la diatomita per convertir-la en dinamita. Més amunt també trobem les cascades del Mealt i el Kilt Rock on hi parem breument.
Quina part d’Escòcia més espectacular! Rius que es precipiten en el no res, penya-segat avall. Carreteres i camins que creuen basses i prats. Formacions de pedra i boscos per tot arreu. I encara ens falta la destil.leria! M’encanta...
Parem per dinar i fem una pausa més llarga del previst. Necessitem eixugar-nos i parlar de tot el que estem vivint. Fins que se’ns fa tard. Necessitem córrer una mica si no volem perdre la darrera visita programada per les 16h.
Deixem estar la resta de l’itinerari. Fem mitja volta i comencem una carrera per les carreteres escoceses. Carril contrari i volant al revés, se’ns fa una mica complicat, però hi arribem.
El Talisker és un dels whiskys que ja havia provat fa temps gràcies a una degustació que ens va oferir en Juli quan encara érem a la UPC. Anys més tard, el torno a trobar i en sabré el procés de fabricació.
La visita es fa força interessant per a algú que aprecia el bon whisky i fins i tot per a gent que prefereix el rom. El procés de com a partir d’uns cereals es pot obtenir un licor tan refinat sempre m’ha fascinat. Sobretot el fet que algú hagi estat capaç d’idear aquest complex procés que no m’entretindré a explicar. Millor mirar-ho en el lloc original. (http://www.taliskerwhisky.com/)
Surto de la destil.leria amb dues ampolles sota el braç. Una d’elaboració especial només disponible aquí pel meu pare, com a regal pels 55 anys que va fer ja fa uns mesos i res no li vaig fer. L’altra per a mi i els amigotes de París (Juli, Berni, Jaume, Alex,...), que assaborirem plegats.
Ja no queda gran cosa a veure per aquí, i no parlo de l’illa, sinó del dia, que es fa fosc a marxes forçades. Conduïm fins al llac Ness per trobar un altre B&B des d’on preparar una volta pel llac demà i acabem el dia amb algunes pintes a Inverness. Un altre llarg dia i que intens. Demà, més!

------

Temprano por la mañana estamos de pie. En los Bed & Breakfast esto funciona así. Ayer nos costó un poco encontrar un B&B que se adaptara a nuestras condiciones y acabamos en éste, cansados de buscar. Al levantarnos, sin embargo, hemos podido admirar las vistas del puerto de Portree desde la ventana y eso te hace empezar el día de buen humor.
El primer punto de parada, después del copioso desayuno escocés, son los monolitos de Old Man of Storr. Nos han prometido una caminata de dos horas y, viendo que hemos alquilado el coche, quizás será de las únicas que haremos. Así que lo tengo que aprovechar bien.
Nos adentramos rápidamente en la oscuridad de un bosque bien denso. Continuamos entre ciénagas y prados rocosos. Seguimos un camino sin ver ningún tipo de indicación, sin saber si llegaremos donde queremos. Es un día lluvioso y lleno de niebla, que lo transforma todo en fantasmagórico y mágico. Nos hemos trasladado de nuevo a una época donde no existen los móviles, los coches, nada. En cualquier momento puede aparecer un rebaño de ovejas o un escocés galopando a caballo.
Con los primeros que nos cruzamos nos confirman que seguimos el buen camino, pero que debido en las nubes bajas los monolitos no se pueden apreciar. No obstante, por el placer de caminar entre estos parajes, continuamos adelante y una corazonada me dice que un claro se nos abrirá para que podamos apreciar esta maravilla de la naturaleza. Intuimos los monolitos y pequeñas ráfagas de aire nos los acaban de hacer visibles. Espectaculares masas de piedra de unos 40 metros, cortados por la erosión, las glaciaciones y el deshielo consecuente, se alzan delante de nosotros. Corremos de alegría, nos hacemos fotos y subimos hasta la base para tocarlos y rodearlos. Qué sensación! Qué subida! Qué espectáculo!
La lluvia fina, que nos ha ido acompañando toda la mañana, se intensifica y nos hace emprender una bajada ya meditada. Tampoco teníamos mucho tiempo, pues todavía queremos ver unas cascadas, un castillo, una bahía y acabar en la destilería de la isla.
A pesar de las "prisas", no dudamos en ser conscientes de dónde estamos y de los paisajes que nos rodean. Nos damos cuenta del poco tiempo que dedicamos normalmente a hacer caminatas de descubierta y como el tiempo nos pasa siempre tan rápido. Hay que disfrutar más del día a día; de cada rincón; de cada instante.
El siguiente parón lo hacemos en las cascadas del río Lealt, donde se pueden ver los restos de una antigua destilería de whisky ilegal y de los edificios donde se trataba la diatomita para convertirla en dinamita. Más arriba también encontramos las cascadas del Mealt y el Kilt Rock donde paramos brevemente.
Qué parte de Escocia más espectacular! Ríos que se precipitan en el nada, acantilado abajo. Carreteras y caminos que cruzan charcas y prados. Formaciones de piedra y bosques por doquier. Y todavía nos falta la destilería! Me encanta...
Paramos para comer y hacemos una pausa más larga del previsto. Necesitamos secarnos y hablar de todo lo que estamos viviendo. Hasta que se nos hace tarde. Necesitamos correr un poco si no queremos perder la última visita programada para las 16h.
Dejamos de lado el resto del itinerario. Damos media vuelta y empezamos una carrera por las carreteras escocesas. Carril contrario y volante al revés, se nos hace un poco complicado, pero llegamos.
Talisker es uno de los whiskys que ya había probado hace tiempo gracias a una degustación que nos ofreció Juli cuándo todavía estábamos en la UPC. Años más tarde, lo vuelvo a encontrar y conoceré su proceso de fabricación.
La visita se hace bastante interesante para alguien que aprecia el buen whisky e incluso para gente que prefiere el ron. El proceso de como a partir de unos cereales se puede obtener un licor tan refinado siempre me ha fascinado. Sobre todo el hecho de que alguien haya sido capaz de idear este complejo proceso que no me entretendré a explicar. Mejor mirarlo en el sitio original. (http://www.taliskerwhisky.com/)
Salgo de la destilería con dos botellas bajo el brazo. Una de elaboración especial sólo disponible aquí para mi padre, regalo para los 55 años que hizo hace ya unos meses y nada no le regalé. La otra para mí y los amigotes de París (Juli, Berni, Jaume, Alex...), que saborearemos juntos.
Ya no queda gran cosa a ver por aquí, y no hablo de la isla, sino del día, que se hace oscuro a marchas forzadas. Conducimos hasta el lago Ness para encontrar otro B&B desde donde preparar una vuelta por el lago mañana y acabamos el día con algunas pintas en Inverness. Otro largo día y que intenso. Mañana, más!

6/10 - Travessia cap al nord

Doncs no! No viatjarem en tren i bus com jo tenia pensat. Passats pel punt d’informació i per l’agència de lloguers de cotxes veiem que ens és més econòmic i pràctic llogar un cotxe que dependre d’horaris i accessibilitat.
Cal destacar la simpatia de tots i cadascun dels escocesos que hem anat creuant. Si bé se’ns fa una mica difícil comprendre el seu accent, és veritat que s’esforcen, somriuen i sempre t’ajuden. Podria dir que ja n’he creuat entre deu i quinze i no puc fer cap retret.
Com deia, els plans han canviat de nou. En Dani se n’ha sortit amb la seva, llogarem un cotxe i és més que probable que recorreguem tot el país en dos dies.
De moment, avui, hem sortit de Glasgow, no sense problemes, degut al desconeixe- ment del camí i a la mania que tenen de conduir per l’esquerra amb el volant a la dreta. Pas evident. No han faltat les incursions al carril contrari ni les pujades a l’acera.
Gràcies al cotxe, i això si que és d’agrair, hem parat on hem volgut, ja sigui en el Loch Lommond, a les muntanyes de Glencoe o a Fort Williams. I tot banyat amb l’encant i el “charme” de la boira i la pluja. Tot era molt bonic, desfilàvem per veritables paisatges escocesos. No obstant no ens hi podíem entretenir gaire; el fred ens ho impedia...
L’indret és tan fascinant que ja he començat a fer plans per acostar-m’hi de nou, en un altre moment que faci més bo, per poder passar entre tres o quatre dies perdut per les muntanyes, boscos i praderies; de refugi en refugi; desconnectat de tot.
Arribats a Fort Williams, sense haver-hi vist molta vida, hem decidit continuar. Anirem fins a Portree, capital de l’illa de Skye, i així demà ja podrem començar ben d’hora amb la volta a l’illa, visitar la destil.leria Talisker, veure paisatges, en fi, gaudir d’Escòcia.

------

Pues no! No viajaremos en tren y bus como yo tenía pensado. Pasados por el punto de información y por la agencia de alquileres de coches vemos que nos es más económico y práctico alquilar un coche que depender de horarios y accesibilidad.
Hay que destacar la simpatía de todos y cada uno de los escoceses que hemos ido cruzando. Si bien se nos hace un poco difícil comprender su acento, es verdad que se esfuerzan, sonríen y siempre te ayudan. Podría decir que ya he cruzado entre diez y quince y no puedo hacer ningún reproche.
Como decía, los planes han cambiado de nuevo. Dani se ha salido con la suya, alquilaremos un coche y es más que probable que recorramos todo el país en dos días.
De momento, hoy, hemos salido de Glasgow, no sin problemas, debido al desconoci- miento del camino y a la manía que tienen de conducir por la izquierda con el volante a la derecha. Nada evidente. No han faltado las incursiones en el carril contrario ni las subidas a la acera.
Gracias al coche, y eso si que es de agradecer, hemos parado donde hemos querido, ya sea en el Loch Lommond, en las montañas de Glencoe o en Fort Williams. Y todo bañado por el encanto y el "charme" de la niebla y la lluvia. Todo era muy bonito, desfilábamos por verdaderos paisajes escoceses. No obstante no nos podíamos entretener mucho; el frío nos lo impedía ...
El lugar es tan fascinante que ya he empezado a hacer planes para acercarme de nuevo, en otro momento que haga mejor tiempo, para poder pasar entre tres o cuatro días perdido por las montañas, bosques y praderas; de refugio en refugio; desconectado de todo.
Llegados a Fort Williams, sin haber visto mucha vida, hemos decidido continuar. Iremos hasta Portree, capital de la isla de Skye, y así mañana ya podremos empezar bien temprano con la vuelta a la isla, visitar la destilería Talisker, ver paisajes, en fin, disfrutar de Escocia.

5/10 - Glasgow and sun

Ara mateix, ja no puc més. M’estic assegut amb una pinta de sidra a la mà, en un pub prop de Central Station, descansant i esperant que arribi en Dani. No he parat de caminar en tot el dia. Des de les onze, que m’he acomiadat d’en Philippe a l’hostal, fins ara, que són quasi les set, he recorregut la ciutat varies vegades. I m’ha agradat bastant.
Glasgow és més bonica del que m’esperava. A les onze d’un diumenge semblava una ciutat deserta. Només el so de les gaites i tambors m’han fet canviar la trajectòria quan passava per Buchanan Street. Tres xavals vestits d’escocesos interpretant diferents cançons i omplint l’ambient d’una ciutat encara dormida.
A mesura que avançava per George Place, Queen Street Argyl Street, descobrint l’ajuntament, alguns museus, places i mercats, la ciutat ha anat omplint-se.
He pujat fins a la catedral, que és la zona més antiga de Glasgow. Una bonica i curiosa catedral construïda en dos mòduls, nau d’accés i cor, i aquesta zona encara construïda en dos nivells diferents, la cripta inferior amb la tomba del Sant Mungus i la capella superior. No acabo de veure-li el sentit a tanta separació, doncs limiten molt la capacitat d’assistents capaços d’observar les misses. A veure si el meu cosí arriba amb la guia i m’ho miro.
Al costat de la catedral queda en peus una de les 32 cases que hi havia antigament en la zona. La casa del canonge de Glasgow, que l’han mantingut molt bé i es poden veure diferents elements d’èpoques passades, amb molta història. Tot el conjunt és fascinant, sobretot ara que m’he llegit Els pilars de la Terra i estic a mitges d’Un món sense fi. Et transportes fàcilment a l’edat mitjana i revius certs passatges llegits.
De tornada al centre he passat de nou per l’animat carrer Buchanan. Hi havia una gentada de por, animada per músics de carrer i els nanos de la gaita que continuaven allí. Una hora més tard ja no he pogut més i aquí estic esperant en Dani, amb una Magners a la mà.
Minuts més tard, no m’aguanto despert. En Dani que no arriba i jo rebentat, me’n torno a l’hostal a esperar-lo estirat. Em desperta que ja està arribant, que les vies del tren segueixen en mal estat i que ha hagut de canviar a un autobús.
Arribat ell, passem per l’hostal, el pub i petit passeig nocturn pel centre. Així veurà una mica de la ciutat, que demà marxarem cap al nord. Decidim visitar el Llac Lommond, Glencoe i Fort Williams. Després l’illa de Skye, Inverness i el llac Ness, el castell de Stirling, divendres Edimburg i dissabte l’illa d’Arran. No és ben bé el que jo tenia pensat fer. Tampoc ell. Hem arribat a una espècie de compromís que demà acabarem de confirmar amb la visita a l’oficina de turisme. Comença el tour d’Escòcia.


------

Ahora ya no puedo más. Estoy sentado con una pinta de sidra en la mano, en un pub cerca de Central Station, descansan- do y esperando que llegue Dani. No he parado de andar en todo el día. Desde las once, que me he despedido de Philippe en el hostal, hasta ahora, que son casi las siete, he recorrido la ciudad varías veces. Y me ha gustado bastante.
Glasgow es más bonita de lo que me esperaba. A las once de un domingo parecía una ciudad desierta. Sólo el sonido de las gaitas y tambores me han hecho cambiar la trayectoria cuando pasaba por Buchanan Street. Tres chavales vestidos de escoceses interpretando diferentes canciones y llenando el ambiente de una ciudad todavía dormida.
A medida que avanzaba por George Place, Queen Street Argyl Street, descubriendo el ayuntamiento, algunos museos, plazas y mercados, la ciudad ha ido llenándose.
He subido hasta la catedral, que es la zona más antigua de Glasgow. Una bonita y curiosa catedral construida en dos módulos, nave de acceso y coro, y esta zona todavía construida en dos niveles diferentes, la cripta inferior con la tumba del San Mungus y la capilla superior. No acabo de entender el sentido a tanta separación, pues limitan mucho la capacidad de asistentes capaces de observar las misas. A ver si mi primo llega con la guía y me lo miro.
Al lado de la catedral queda en pie una de las 32 casas que había antiguamente en la zona. La casa del canónigo de Glasgow, que la han mantenido muy bien y se pueden ver diferentes elementos de épocas pasadas, con mucha historia. Todo el conjunto es fascinante, sobre todo ahora que me he leído Los pilares de la Tierra y estoy a medias de Un mundo sin fin. Te transportas fácilmente a la edad media y revives ciertos pasajes leídos.
De vuelta al centro he pasado de nuevo por la animada calle Buchanan. Había un gentío de miedo, animada por músicos de calle y los muchachos de la gaita que continuaban allí. Una hora más tarde ya no he podido más y aquí estoy esperando a Dani, con una Magners en la mano.
Minutos más tarde, no me tengo en pie. No aguanto despierto. Dani que no llega y yo reventado, me vuelvo al hostal a esperarlo tumbado. Me despierta que ya está llegando, que las vías del tren siguen en mal estado y que ha tenido que tomar un autobús.
Llegado él, pasamos por el hostal, el pub y un pequeño paseo nocturno por el centro. Así verá un poco de la ciudad, que mañana nos marcharemos hacia el norte. Decidimos visitar el Lago Lommond, Glencoe y Fort Williams. Después la isla de Skye, Inverness y el lago Ness, el castillo de Stirling, el viernes Edimburgo y sábado la isla de Arran. No es exactamente lo que yo tenía pensado hacer. Tampoco él. Hemos llegado a una especie de compromiso que mañana acabaremos de confirmar con la visita a la oficina de turismo. Empieza el tour de Escocia.

4/10 - Let's go to Scotland

L’edat i l’experiència em porta a Porte Maillot molt més d’hora del recomanat. Avui vaig cap a Escòcia amb Ryanair.
El fet que en Dani no arribi fins demà per la tarda em dóna un dia de lliures activitats. Pensava anar cap a Glasgow i esperar-lo allí, però m’han dit que la ciutat no és res de l’altre món. També m’han recomanat amb entusiasme l’illa d’Arran, no gaire lluny de l’aeroport de Prestwick, així que em sembla que passaré el dia allí.
O potser no! M’acaben d’informar que degut a la pluja, les vies del tren estan negades d’aigua i aquest no circula cap a Ardrossian, on hi ha el port des d’on surt el ferry, que degut al fort vent tampoc no funciona avui. Comencem bé! Agafo el bus cap a Glasgow.
En el bus he conegut l’Andréanne, una nana canadenca que ha viatjat des de París amb mi i que està iniciant un viatge europeu. Acabem en el mateix hostal, l’Eurohostel, on coneixem més gent: en Philippe de Suïssa, la Sandra i l’Ana de Malaga i una noia russa que ve de Florida.
Les primeres cerveses cauen en el pub de l’hostal per continuar-les després rondant per Glasgow. La vida nocturna sembla ser molt activa, tal i com se’ns havia anunciat. Cal fer menció especial als toixonets escocesos; noies d’entre 21 i 30 anys, que tot i no tenir una figura esvelta es vesteixen, sense complexes, amb modelets molt atrevits, d’allò més arreglades i que, per mantenir l’elegància, passen més fred que ningú.
Acabem el dia d’hora. Porto tota la setmana sense dormir gaire i a més el restaurant hindú al que en Juli ens dugué ahir a París a causat molts estralls. Ara toca descansar i demà visita a la ciutat, que no em sembla tan lletja.

------

La edad y la experiencia me lleva a Porte Maillot mucho más temprano de lo recomendado. Hoy me voy a Escocia con Ryanair.
Como Dani no llegua hasta mañana por la tarde, tengo un día de actividades libres. Pensaba ir hacia Glasgow y esperarlo allí, pero me han dicho que la ciudad no tiene nada de especial. También me han recomendado con entusiasmo la isla de Arran, no muy lejos del aeropuerto de Prestwick, así que me parece que pasaré el día allí.
O quizás no! Me acaban de informar que debido a la lluvia, las vías del tren están anegadas de agua y éste no circula hacia Ardrossian, donde está el puerto desde donde sale el ferry, que debido al fuerte viento tampoco funciona hoy. Empezamos bien! Tomo el bus hacia Glasgow.
En el bus he conocido Andréanne, una chica canadiense que ha viajado desde París conmigo y que está iniciando un viaje europeo. Acabamos en el mismo hostal, el Eurohostel, donde conocemos a más gente: Philippe de Suiza, Sandra y Ana de Malaga y una chica rusa que viene de Florida.
Las primeras cervezas las tomamos en el pub del hostal para continuarlas después rondando por Glasgow. La vida nocturna parece ser muy activa, tal como se nos había anunciado. Hay que hacer mención especial a las “toixonets” escocesas; chicas de entre 21 y 30 años, que a pesar de no tener una figura esbelta se visten, sin complejos, con modelitos muy atrevidos, van de lo más arregladas y que, para mantener la elegancia, pasan más frío que nadie.
Acabamos el día temprano. Llevo toda la semana sin dormir mucho y además el restaurante hindú al que Juli nos llevó ayer en París a causado muchos estragos. Ahora toca descansar y mañana visita a la ciudad, que no me parece tan fea.